diumenge, 9 d’agost del 2009

NATXO

Natxo Rosés i jo en una foto feta per l'Enric Morera el 1985 en el balcó del nostre estudi de Poble Nou.


No crec que sigui el lloc adequat per dir lo molt que has estimat. Tant se val.
El Natxo i jo ens vam conèixer el 1978 en aquella illa en la grisor que va ser l'escola Eina de Barcelona. Vam compartir verins, amants, estius, mestres, patiments. Vam ser molt joves, vam anar a Itàlia i després vam treballar deu anys en el nostre estudi. Jo era una esponja, ho sé, una esponja del seu talent irrepetible.
El seu talent.
La nostre bogeria.

El meu amic ha triat la darrera lluna plena d'agost per morir.
Haurem de fer una festa.


23 comentaris:

  1. feu-la festa Albert, una abraçada rei

    ResponElimina
  2. Si los sentimientos son adecuados cualquier lugar es bueno para decir te quise y te quiero a un amigo.

    Creo sentirlo, Albert.

    ResponElimina
  3. Ho sento molt, Albert.

    Una abraçada…
    …i festa grossa.

    ResponElimina
  4. Oh, Nmp, no ho sabia! Però m'ho temia. L'altre dia li deia a algú. I en veure la foto a la finestreta del blog... Ell sempre tenia aquest somriure de la foto, entre ensomiat i súper empàtic, `sempre irradiant "bones vibracions" (i bellesa), no hi ha tanta gent així en el món...
    Avisa'm pel que sigui

    ResponElimina
  5. Ho sento Albert.
    Heu de fer la millor festa del món.

    Una abraçada llarga.

    ResponElimina
  6. M'he oblidat de dir-te que esteu molt guapos.

    ResponElimina
  7. Gracias a todos por vuestros comentarios.

    Ell era un tiu molt guapo, sí. Com diu la Isabel: irradiaba "bones vibracions" i bellesa.

    La foto no li fa justícia. Segurament anàvem totalment passats de voltes.

    ResponElimina
  8. Al menys vas aprendre moltes coses d’ell,i amb això t’has de quedar,
    ben segur que avui ho utilitzes en el teu talent propi.
    Un petó molt fort

    ResponElimina
  9. OLE OLE Y OLE tu ARTEEE...!

    ResponElimina
  10. Doncs que corri el cava per ell, allà on sigui pot estar satisfet de la teva amistad.

    Una abraçada molt forta!

    ResponElimina
  11. Anit em va agafar la paranoia i les vaig despenjar. Hòsties és que hi ha molt sonat per la web. Potser m'ho repenso.

    Gracias de nuevo a todos por vuestros comentarios.

    A.

    ResponElimina
  12. T'acabo de descobrir aquest matí, i em sap greu fer-ho en hores tristes. Gràcies per les teves imatges, per la creativitat i l'humor que ens regales.

    ResponElimina
  13. Ostres!!!
    Aquest estiu no parem de perdre gent...

    Una abraçada molt forta!!!

    ResponElimina
  14. Un 4 d'agost que quedarà en la memòria.
    Petó gran.

    ResponElimina
  15. Ho sento molt Albert,
    un abraçada ben forta.

    v(a)

    ResponElimina
  16. Quiero dar las gracias especialmente a Le Mosquito y a Futblo por comentar esta entrada escrita en una lengua que también es suya. Gràcies amics meus.

    ResponElimina
  17. Hola Albert!
    Desde la distància llegeijo amb admiració les teves paraules i hem deleito amb les teves imatges. La noticia de la anada del Natxo m´ha deixat trist, sobretot per el record de vells temps inolvidables.
    Era un tio ben guapo, sí, i ben especial.
    Una forta abraçada.
    Enric Morera

    ResponElimina
  18. Hola Enric,

    Avui tenia ganes de veure altres cares del Natxo, d´altres fotos que no fossin les que jo tinc d' ell. He trobat aquesta que tu has penjat. T´ho agraeixo. En Natxo i jo vam ser parella durant 3 anys, ja fa 24 anys. Potser em recordes, et vaig conèixer a l´estudi del ´Carrer Pamplona. Només hi vaig anar 2 o 3 cops. Per cert, el Natxo era molt molt guapo... però a vegades ja la feia aquesta cara..(per cert, sóc escarola ;).

    ResponElimina