
No crec que sigui el lloc adequat per dir lo molt que has estimat. Tant se val.
El Natxo i jo ens vam conèixer el 1978 en aquella illa en la grisor que va ser l'escola Eina de Barcelona. Vam compartir verins, amants, estius, mestres, patiments. Vam ser molt joves, vam anar a Itàlia i després vam treballar deu anys en el nostre estudi. Jo era una esponja, ho sé, una esponja del seu talent irrepetible.
El seu talent.
La nostre bogeria.
El meu amic ha triat la darrera lluna plena d'agost per morir.
Haurem de fer una festa.
…
feu-la festa Albert, una abraçada rei
ResponEliminaSi los sentimientos son adecuados cualquier lugar es bueno para decir te quise y te quiero a un amigo.
ResponEliminaCreo sentirlo, Albert.
Ho sento molt, Albert.
ResponEliminaUna abraçada…
…i festa grossa.
Un fuerte abrazo Albert.
ResponEliminaLo siento.
He llegit NATXO
ResponEliminaOh, Nmp, no ho sabia! Però m'ho temia. L'altre dia li deia a algú. I en veure la foto a la finestreta del blog... Ell sempre tenia aquest somriure de la foto, entre ensomiat i súper empàtic, `sempre irradiant "bones vibracions" (i bellesa), no hi ha tanta gent així en el món...
ResponEliminaAvisa'm pel que sigui
Ho sento Albert.
ResponEliminaHeu de fer la millor festa del món.
Una abraçada llarga.
M'he oblidat de dir-te que esteu molt guapos.
ResponEliminaGracias a todos por vuestros comentarios.
ResponEliminaEll era un tiu molt guapo, sí. Com diu la Isabel: irradiaba "bones vibracions" i bellesa.
La foto no li fa justícia. Segurament anàvem totalment passats de voltes.
Al menys vas aprendre moltes coses d’ell,i amb això t’has de quedar,
ResponEliminaben segur que avui ho utilitzes en el teu talent propi.
Un petó molt fort
Vaja...ho sento.
ResponEliminauna abraçada
OLE OLE Y OLE tu ARTEEE...!
ResponEliminaDoncs que corri el cava per ell, allà on sigui pot estar satisfet de la teva amistad.
ResponEliminaUna abraçada molt forta!
qué ha pasado con las fotos???
ResponEliminaAnit em va agafar la paranoia i les vaig despenjar. Hòsties és que hi ha molt sonat per la web. Potser m'ho repenso.
ResponEliminaGracias de nuevo a todos por vuestros comentarios.
A.
T'acabo de descobrir aquest matí, i em sap greu fer-ho en hores tristes. Gràcies per les teves imatges, per la creativitat i l'humor que ens regales.
ResponEliminaOstres!!!
ResponEliminaAquest estiu no parem de perdre gent...
Una abraçada molt forta!!!
Un 4 d'agost que quedarà en la memòria.
ResponEliminaPetó gran.
Ho sento molt Albert,
ResponEliminaun abraçada ben forta.
v(a)
Quiero dar las gracias especialmente a Le Mosquito y a Futblo por comentar esta entrada escrita en una lengua que también es suya. Gràcies amics meus.
ResponEliminaHola Albert!
ResponEliminaDesde la distància llegeijo amb admiració les teves paraules i hem deleito amb les teves imatges. La noticia de la anada del Natxo m´ha deixat trist, sobretot per el record de vells temps inolvidables.
Era un tio ben guapo, sí, i ben especial.
Una forta abraçada.
Enric Morera
Una abraçada també per a tu, Enric.
ResponEliminaA.
Hola Enric,
ResponEliminaAvui tenia ganes de veure altres cares del Natxo, d´altres fotos que no fossin les que jo tinc d' ell. He trobat aquesta que tu has penjat. T´ho agraeixo. En Natxo i jo vam ser parella durant 3 anys, ja fa 24 anys. Potser em recordes, et vaig conèixer a l´estudi del ´Carrer Pamplona. Només hi vaig anar 2 o 3 cops. Per cert, el Natxo era molt molt guapo... però a vegades ja la feia aquesta cara..(per cert, sóc escarola ;).