diumenge, 3 de maig del 2009

Els colors de l'illa


Blaus i turqueses, la sorra ardent,
les alzines i el ric ric a les nits perfumades.

·
a

37 comentaris:

  1. el objeto a3 de maig del 2009, a les 21:57

    blaus i turqueses... a més de la calidesa a la teva aquarel la es transmet a més una forta lleugeresa,
    la simplicitat de qui sap viure, i passar per les coses amb cert alegria,

    abracada forta alla a la teva illa

    ResponElimina
  2. nomesploraria3 de maig del 2009, a les 22:25

    I potser de qui sap viure amb simplicitat.
    Una abraçada estimada V

    ResponElimina
  3. jarta3 de maig del 2009, a les 22:33

    M'agraden els verds, i em fa por la mar, però no sabria viure sense tenir-la a prop.

    En quina illa penses, senyor NÓmes?

    ResponElimina
  4. nomesploraria3 de maig del 2009, a les 22:38

    En la meva (que no és meva)

    ResponElimina
  5. frikosal3 de maig del 2009, a les 23:04

    I els colors càlids de l'illa?

    Ah les nits perfumades..

    ResponElimina
  6. nomesploraria3 de maig del 2009, a les 23:08

    Els càlids, un altre dia, estimat Dr

    ResponElimina
  7. Nootka3 de maig del 2009, a les 23:38

    plas clat de muscadut lloguresa molt ben
    una miqueta un pollastre
    petonets petonets
    pastinaga

    ResponElimina
  8. nomesploraria3 de maig del 2009, a les 23:43

    Una pastinaga cagalera de muscadut riau riau

    ResponElimina
  9. nomesploraria3 de maig del 2009, a les 23:44

    ah! i la lloguresa molt be

    ResponElimina
  10. nomesploraria3 de maig del 2009, a les 23:46

    i petonets, petonets

    ResponElimina
  11. Nootka4 de maig del 2009, a les 0:20

    y aún añadiré más:
    "cantimplora capicúa cúa cúa"
    además ¡¡¡seis-dos!!!, eso es lo mejor!!! Viva viva
    pero mira que me gustaba Ronaldinho i se fú, se fú, (¿al Inter?)
    me placet molt el Ronaldhino
    très sympathyque

    ResponElimina
  12. nomesploraria4 de maig del 2009, a les 0:22

    se fú se fú, sí

    ResponElimina
  13. Eva4 de maig del 2009, a les 7:04

    Me gusta su isla, porque se parece a la mía....
    Tengo la sensación de querer perderme. Esperaré a que amanezca para tener amarillos y naranjas,creo que la culpa la tiene ese ric, ric.

    Un abrazo.

    ResponElimina
  14. mar4 de maig del 2009, a les 8:36

    la simplicitat i aquest color blau m'atrapen...quan pugui, vull anar a viure a una illa com aquesta...
    :)

    ResponElimina
  15. Paco Becerro4 de maig del 2009, a les 8:39

    Gran resumen con esos trazos azules y turquesas.

    Espero con gran curiosidad los colores cálidos que promete al Dr.F.

    Abrazos

    ResponElimina
  16. Le Mosquito4 de maig del 2009, a les 9:34

    Es preciosa esta entrada. Me recuerda a Portugal.

    En serio: ¡Qué aguada!

    ResponElimina
  17. la desanchá4 de maig del 2009, a les 10:48

    Es muy bonita en su simplicidad, pero oiga usted, yo no sé lo que son la sorra y les alzines.
    (al ric-ric lo supongo grillo)

    ResponElimina
  18. nomesploraria4 de maig del 2009, a les 10:57

    Voy.

    "Azules y turquesas, la arena ardiente,
    las encinas y el ric ric en las noches perfumadas."

    ResponElimina
  19. nomesploraria4 de maig del 2009, a les 10:59

    al ric-ric lo supone bien

    ResponElimina
  20. nomesploraria4 de maig del 2009, a les 11:57

    Eva
    ¿Tienes una isla? ¿Dónde? ¿En el mar de Barents? ¿En el de Okhotsk? ¿En el Baikal? ¿O quizás una diminuta isla en el Volga llena de sauces llorones?

    Mar
    i jo també, quan pugui.

    FutBlo
    lo prometo, pero tengo que tomar los apuntes in situ, y todavía faltan unas semanas para ir.

    Le Mosq
    El Algarve, sí

    ResponElimina
  21. fra miquel4 de maig del 2009, a les 12:49

    Mmmm...ja voldria jo una illa amb aquests colors. Però també espero l'entrada amb els colors càlids, com l'amic frikosal.
    S'acosta l'estiu i combinen amb els blaus.
    Molt bonica l’aquarel•la

    ResponElimina
  22. Anònim4 de maig del 2009, a les 16:38

    A mi les illes m'agraden menys plàcides. M'agraden sacsejades pel vent, solitàries. I m'agrada que les coníferes gegants toquin l'aigua amb les seves fulles. I que els seus colors siguin més foscos i humits.

    ResponElimina
  23. Eva4 de maig del 2009, a les 16:56

    Ah no, imagínese una isla diminuta en el Volga llena de sauces llorones, me pasaría como al principito con los baobabs ! que horror ! Mi isla está en algún punto entre Siberia y el fin del mundo y está llenita de pinos mediterráneos risueños ¿ si no, para que quiero una isla?

    ResponElimina
  24. becoph4 de maig del 2009, a les 17:32

    jopeta, qué de cosas le escriben a usté, que me da envidia.

    ResponElimina
  25. Gise =)4 de maig del 2009, a les 18:25

    Que maravilla de mar se ve desde tu isla!!! tan turquesa, tan calmo, con grillos y arena ardiente... ahora que lo pienso esa es su isla o usted ayer vio el resumen de Sobrevivientes en Tele 5????
    Besitos soleados!!!!

    ResponElimina
  26. nomesploraria4 de maig del 2009, a les 19:14

    Benvolgut Fra Miquel,
    celebro que us agradi la meva modesta taca de color.

    Annette
    Òndia i a mi!!!! el que passa es que les illes sacsejades pel vent, fosques i solitàries amb coníferes gegants tocant l'aigua, són lluny i la meva és més modesta i propera. Amb els anys ha perdut quasi bé tot el que tenia de paradís però encara queden racons, sobretot a la primavera.

    Eva
    ¿El mar de Okhotsk no cae por ahí?

    Belén,
    no tenga usted envidia que a veces también me ponen a caldo.

    Gise
    ¡Ay me lo perdí! tonto soy. Es mi programa favorito. Me lo grabo en el dvd superlaser que me regalaron en la Caixa y lo veo tres veces, por lo menos.

    ResponElimina
  27. Gise =)4 de maig del 2009, a les 19:28

    Suponia que usted seria fan de esos programas por eso me parecio que eso habia inspirado su obra...es que usted es un enamorado de la naturaleza en todas sus expreciones...
    Besitos!!

    ResponElimina
  28. Le Mosquito4 de maig del 2009, a les 19:47

    Ya quisiera el Algarve.

    Bosques de Sintra en primavera.

    ResponElimina
  29. Belnu4 de maig del 2009, a les 19:54

    Sí i sí, celebracions vitals, cel, mar i moltes passions... benvingut de tornada, Nmp

    ResponElimina
  30. nomesploraria4 de maig del 2009, a les 20:08

    Exacte! Cel, mar i passions!!! Gràcies Bel!!!!

    Mosq
    El Algarve es otro de los paraisos echados a perder. No conozco los bosques de Sintra pero me gustaría ¿cuando vamos?

    ResponElimina
  31. Paco Becerro5 de maig del 2009, a les 0:12

    Acabo de dejarle un detallito en mi blog, son dos gotas de agua, una de ellas, enfocada.

    Abrazo

    ResponElimina
  32. Le Mosquito5 de maig del 2009, a les 7:27

    Iremos cuando las toallas críen pelotillas.
    No. Mejor iremos cuando mi situación economicosociolaboral se aclare.

    ResponElimina
  33. Bufaforat5 de maig del 2009, a les 23:31

    la acuarela si simple dos veces buena.

    ResponElimina
  34. odette farrell6 de maig del 2009, a les 15:27

    Me gustó tu cuadro caribeño :)))

    ResponElimina
  35. MK8 de maig del 2009, a les 13:54

    Encara queden racons. I do!
    Avui spanair 15'55 i berenadeta a Cala Biniancolla tot veient amagar-se el sol cap Cap d'en Font.
    I a es fosquet nem cap a Mô a sopar.

    ResponElimina
  36. Sintagma in Blue11 de maig del 2009, a les 0:20

    ric ric de blaus i no ric.

    ResponElimina
  37. EvitaBlu11 de maig del 2009, a les 14:16

    Aiii, un ric ric de grills a sota la morera...

    Que bonic que pintes els blaus.

    Un bes

    ResponElimina